Diari de pràctiques

7a setmana

Aquesta darrera setmana ha estat l’ultima de pràctiques i per tant, la darrera fase del meu pla de treball. Ha estat una setmana emotiva pel que suposa el comiat després de tantes setmanes.

Durant la setmana he tornat a passar el primer material d’avaluació. Com en totes les sessions els nens s’han mostrat molt col·laboradors. Tots han millorat en el reconeixement de les grafies, en la lectura de sons, síl·labes, paraules i frases. Tot i que els resultats han sigut oscil·lants durant els dies, la valoració final és positiva, han agafat confiança i han afiançat el reconeixement de les grafies i els ha facilitat passar de la ruta fonològica a la ruta lèxica.

Pel que fa a l’escriptura, el treball específic que vaig introduir a la segona fase, ha estat més difícil de poder implementar, ja que suposava una major dedicació de temps, i valorant conjuntament amb la meva tutora, el treball de lectura de sons, síl·labes i paraules, afavoria la correspondència fonema-grafema i consciència fonològica per tal de millorar l’escriptura. Destaco també com les mostres d’escriptura recollides no són tan significatives, pel que fa a les dificultats que s’observen, com les mostres d’escriptures que els nen realitzaven a les activitats de les sessions.

Com a gran conclusió es pot extreure que seria necessari un treball a llarg plaç i amb una mostra més gran, així com també hauria estat important poder comparar amb un grup mostra que no se li hagués passat el material durant totes les setmanes d’implementació del material i així poder fer una comparació més acurada dels resultats. 

Procés de reconeixement de les paraules

En entrades anteriors he parlat de les habilitats i subhabilitats necessàries pel reconeixement de les paraules. Ara explicaré com es desenvolupa aquest procés de reconeixement de les paraules.

Reconeixement de les paraules:

Primer ha d'haver un procés de descodificació. Cal analitzar i identificar els patrons visuals per transformar-los  en sons. És a dir, reconèixer visualment la grafia que veiem i associar-la al so que li correspon. Per tant, ja en  un primer moment és molt important tenir clara la correspondència grafema-fonema i fonema-grafema i tenir clar la consciència fonològica.

Seguidament hi ha un procés de comprensió de les paraules, hi ha d'haver un accés al lèxic. L'infant ha de buscar i recuperar  el significat en el seu "diccionari intern", buscar en el seu magatzem el significat de la paraula que ha llegit. Es pot accedir al lèxic mitjançant dues vies:

• La ruta lèxica (visual o directa): Es fa un anàlisi visual, aquesta ruta es fa servir en paraules que ja formen part del nostre lèxic visual , que ja coneixem i per tant les tenim "emmagatzemades".
• La ruta fonològica (no lèxica o indirecta): Els estímuls visuals passen a ser transformats pel codi fonològic, s'arriba al significat mitjançant la conversió per aplicació de la correspondència de grafemes a fonemes. Es fa servir aquesta ruta en paraules familiars, noves i en pseudoparaules. 

Per tal que hi hagi un bon procés de lectura s’han d’integrar les dues vies. En estadis inicials es fa ús de la ruta fonològica, quan es va incrementant l’habilitat lectora es fa ús de la ruta lèxica, hi ha una via directa entre la paraula impresa i el significat sense necessitat de passar per sonorització.

En els infants seleccionats per implantar el meu material, fan ús gaire bé sempre de la ruta fonològica, per això és molt important el treball de reconeixement de les grafies, i el material que s’ha passat facilitador per tal d’afavorir la interiorització del reconeixement de les grafies. D'aquesta manera agafar més agilitat en la ruta fonològica per anar adquirint més vocabulari i passar a la ruta lèxica. 

L'ortografia

L’ortografia és el conjunt de normes que regulen l’escriptura, forma part de la gramàtica normativa, ja que estableix regles per l’ús correcte de les lletres i els signes de puntuació. Es diferencien tres tipus d’ortografia: natural, arbitrària i reglada.

-Ortografia natural: es basa en la ruta fonològica, en l’associació fonema-grafema. Es registren errors per substitució entre fonemes-grafemes, per omissió o addició de grafemes o per alteració de l’ordre de les grafies.

-Ortografia arbitrària: es basa en la ruta lèxica i depèn del magatzem del lèxic visual ortogràfic. Es contemplen errors com la substitució entre grafemes que corresponen a un mateix fonema. Una falta d’aquest tipus, no deu correspondre a cap regla ortogràfica.

-Ortografia reglada: es necessari el coneixement de les diferents regles d’ortografia i de la capacitat de transferència per la seva aplicació a termes desconeguts.

La meva tutora està atenent a diversos nens realitzant activitats per treballar les dificultats en assolir l’ortografia arbitrària.

Una de les dificultats observades en molts casos i m’agradaria compartir per explicar l’estratègia emprada per la meva tutora, és la confusió so /j/-/g/ amb les vocals /e-i/, és a dir, /ge/-/gi/ i quan s’ha d’escriure /gue/-/gui/; i el so /k/ amb la /e,i/, /ce/-/ci/, /que/-/qui/.

Per tal d’afavorir l’aprenentatge i consolidar una correcta ortografia arbitrària, la meva tutora primer treballar el fonema aïllat per consolidar la correspondència de la grafia amb el so, després explica als infants que aquest so amb la e i amb la i, no són amics, i els dibuixa junts amb cares tristes i que fer-se amics i soni /g/ hem de posar la /u/, en el cas del so /k/ explica que canvi la lletra. Un cop treballat això, introdueix que s’han fet amigues però canvien de so, el so /g/ amb la /e/ i la /i/ canvia al so /j/, i el so /k/ amb la /e/ i la /i/ canvia al so /s/.

Evidentment aquesta estratègia es fa servir amb nens petits, que estan a segon o a tercer màxim, en funció de les dificultats i les característiques del nen. Adjunto un dibuix que he fet amb el paint, de més o menys de que fa la meva tutora.