Conclusions i acomiadament

Després de set setmanes de pràctiques amb una aturada entre mig, les meves pràctiques ja han acabat, primer de tot agrair la comprensió davant les dificultats en les que m’he trobat davant aquest pràcticum, primer el canvi de centre, la qual cosa suposava un canvi important en la meva proposta de treball i segon l’aturada per la malaltia, que tampoc m’ha acabat de deixar com a mi m’hagués agradat per la manera de ser que tinc, però he intentat superar tots els reptes amb els que m’he enfrontat.

M’agradaria destacar el fet que el meu diari de pràctiques està centrat en exposar les fases d’implementació del meu treball. Durant les pràctiques he pogut estar present i participar en les sessions de la resta de nens que acudien al centre les hores en que jo estava, amb gairebé tots els nens i nenes treballa aspectes relacionats amb dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura que estan dificultant el seu rendiment escolar. Per això les entrades que composen el meu blog  estan relacionades amb els processos d’adquisició de la lectura i l’escriptura.

Aquesta estada ha estat completament diferent amb les meves pràctiques anteriors, d’una banda és molt enriquidor pel que suposa poder conèixer una altre àmbit d’intervenció, i sobretot com treballa la meva tutora de pràctiques, que és una gran professional, ja que té moltíssima experiència i gran quantitat de recursos, d’aquesta manera tens més visions de la professió. Però d’altra banda m’ha costat per poder elaborar-implementar el meu pla de treball que estava pensat en un primer moment com una eina d’orientació per a mestres, i finalment ha esat un material d’implementació directa per part del psicopedagog. Amb això, m’agradaria destacar que tot i que trobo coses positives en haver canviat de centre, pel que suposa com dic obrir camp, m’hagués agradat poder-les fer en un únic centre, ja sigui l’escola o el servei privat, ja que d’aquesta manera hagués pogut aprofundir més. De l’escola ja vaig marxar amb la sensació de voler i necessitar més i del servei privat em passa el mateix. Per sort amb els dos centres he estat molt a gust, i amb l’escola he continuat tenint relació i contacte i espero amb aquest servei que pugui ser així.

Trec moltes situacions i vivències profitoses, el que significa treballar en un equip petit però cohesionat, amb unes directrius de treball clares, i com es coordina un centre, tenint en compte la vessant educativa i la vessant administrativa. He aprés i viscut l’estreta relació que s’estableix tant amb els infants com amb les famílies, acabes establint un vincle afectiu. A l’escola la relació amb les famílies no és tan estreta i tan directa com al servei, sempre deixant clar que hi ha de tot, però en línies generals hi ha més contacte directe amb les famílies, ja que a l’acabar cada sessió com a mínim hi ha un petit feed-back. També les diferents relacions que s'estableixen amb les escoles i com aquestes valoren i reben la figura del professional extern que acudeix al centre escolar. 

M'agradaria concloure i tancar el meu blog amb una cita de l'autor Lao Tse: "Si das pescado a un hombre hambriento lo nutrirás durante un dia. Si le enseñas a pescar, le nutrirás durant toda su vida." Aquesta cita plasma molt bé l'objectiu de la nostra pràctica amb els infants en l'àmbit educatiu.

Moltes gràcies!     

La meva tutora i els seus recursos

En aquesta entrada que seran una de les últimes que realitzo al blog, m’agradaria poder deixar reflectit el meu agraïment a la meva tutora de pràctiques. Trobo que és una gran professional i amb molts recursos, que m’han servit per obrir camp i veure més enllà.

Exemples:

1. Arriba un nen amb les ulleres baixades i mirant per sobre, de seguida la meva tutora es va adonar i li va demanar per on estava mirant, que no estava fent servir les ulleres, després ens vam fixar i alhora de treballar feia un joc per que les ulleres no li anaven bé.
2. Establir relacions, treballant els elements de l’oració amb un nen que no tenia clar cap concepte i presentava un embolic important, van realitzar un esquema de quadres molt aclaridor que va fer que el nen veiés clar els elements i els pogués trobar i diferenciar.
3. Separació de les paraules a les oracions: amb alumnes amb dificultats en la separació de paraules a les oracions, em van agradar molt aquests dos recursos, primer un estoig amb gomets enumerats i han d’anar picant cada gomet per cada paraula de l’oració, i una altre és que té al terra sis trossos de cinta adhesiva enganxada amb una distància de 15 cm entre cadascuna i els nens salten per cada paraula que diem a l’oració (si les oracions eren més llargues es posava un color o altre material per que saltés més).
4. Treballar la memòria: amb un infant amb dificultats en retenir informació, va començar treballant amb embarbussaments i dites, el nen es va engrescar moltíssim, un nen que també és molt nerviós, doncs es va poder treballar que estigués tranquil i atent i pogués aprendre els embarbussaments i les dites, començant al centre i seguint la feina a casa, i a l’altre dia els podia dir. Després tenia una capseta amb unes targetes amb un dibuix cadascuna que es referia a un embarbussament o dita, llavors agafaven la capseta triaven una targeta i havia de recitar l’embarbussament o la dita.

Funcions del psicopedagog

Les funcions del psicopedagog les podem dividir en dos blocs.

Un primer relacionat amb les funcions d’intervenció psicopedagògica:

• Detecció i anàlisi de necessitats: priorització en la presa de decisions.
• Diagnòstic: observació, comparació, ordenació i selecció de signes i dades.
• Programació: previsió i projecció, concreció de mètodes.
• Avaluació: ajust progressiu de l’intervenció.

I un segon relacionat amb els processos d’orientació psicopedagògica:

• Assessorament: processos d’acompanyament al creixement i maduració de persones i grups.
• Coordinació, col·laboració i dinamització de processos de canvi.
• Mediació de conflictes i desequilibris en processos d’ensenyament i aprenentatge.
• Desenvolupament d’habilitats, aptituds i actituds pel creixement harmònic de persones i grups.

Comparant les meves dues estades a dos centres diferents de pràctiques, una Escola d’Educació Especial i un Servei Privat. Trobo que a l’escola, la psicopedagoga acaba realitzant les funcions més relacionades amb els processos d’orientació psicopedagògica, si que realitza les funcions d’intervenció davant les dificultats d’un alumne, però pot ser pel tipus de centre, al ser d’educació especial, realitza moltes més funcions relacionades amb els processos de canvi, orientació a mestres, coordinar i col·laborar en les mesures preses amb un alumne, mediar davant situacions de “conflicte” en processos d’ensenyament.

D’altra banda, al servei privat, és una atenció directa i continuada amb l’infant que et permet desenvolupar les funcions d’intervenció psicopedagògica, d’una manera seqüenciada i ben planificada, i que ella mateixa desenvoluparà. Com he dit a l’escola, la meva tutora programa o orientava per fer activitats a l’aula que la desenvolupaven els mestres o educadors, en canvi al servei privat és la psicopedagoga que desenvolupa tota la intervenció. També, amb algunes escoles realitza la funció d’orientació, però això com ja he comentat en una entrada, depèn de l’escola, hi ha escoles que estan esperant al psicopedagog per compartir i demanar assessorament sobre quines actuacions poden desenvolupar o si les que estan fent son adients, i hi ha d’altres centres que la coordinació és un mer tràmit.

Trobo que a l’estar en dos centres diferents he pogut observar totes les funcions esmentades i des de les dues òptiques també, a l’escola també vaig participar amb coordinacions amb serveis externs, i tot i que no he anat amb la meva tutora de pràctiques a una escola a fer la coordinació, ha compartit amb mi l’experiència. Com a gran tret podria destacar, que la psicopedagoga a l’escola realitza totes les funcions, però en major grau les relacions en detectar les dificultats i fer assessorament i seguiments, i al servei privat, les funcions serien les que es corresponen a les d’intervenció directa amb el nen. 

Diari de pràctiques

7a setmana

Aquesta darrera setmana ha estat l’ultima de pràctiques i per tant, la darrera fase del meu pla de treball. Ha estat una setmana emotiva pel que suposa el comiat després de tantes setmanes.

Durant la setmana he tornat a passar el primer material d’avaluació. Com en totes les sessions els nens s’han mostrat molt col·laboradors. Tots han millorat en el reconeixement de les grafies, en la lectura de sons, síl·labes, paraules i frases. Tot i que els resultats han sigut oscil·lants durant els dies, la valoració final és positiva, han agafat confiança i han afiançat el reconeixement de les grafies i els ha facilitat passar de la ruta fonològica a la ruta lèxica.

Pel que fa a l’escriptura, el treball específic que vaig introduir a la segona fase, ha estat més difícil de poder implementar, ja que suposava una major dedicació de temps, i valorant conjuntament amb la meva tutora, el treball de lectura de sons, síl·labes i paraules, afavoria la correspondència fonema-grafema i consciència fonològica per tal de millorar l’escriptura. Destaco també com les mostres d’escriptura recollides no són tan significatives, pel que fa a les dificultats que s’observen, com les mostres d’escriptures que els nen realitzaven a les activitats de les sessions.

Com a gran conclusió es pot extreure que seria necessari un treball a llarg plaç i amb una mostra més gran, així com també hauria estat important poder comparar amb un grup mostra que no se li hagués passat el material durant totes les setmanes d’implementació del material i així poder fer una comparació més acurada dels resultats. 

Procés de reconeixement de les paraules

En entrades anteriors he parlat de les habilitats i subhabilitats necessàries pel reconeixement de les paraules. Ara explicaré com es desenvolupa aquest procés de reconeixement de les paraules.

Reconeixement de les paraules:

Primer ha d'haver un procés de descodificació. Cal analitzar i identificar els patrons visuals per transformar-los  en sons. És a dir, reconèixer visualment la grafia que veiem i associar-la al so que li correspon. Per tant, ja en  un primer moment és molt important tenir clara la correspondència grafema-fonema i fonema-grafema i tenir clar la consciència fonològica.

Seguidament hi ha un procés de comprensió de les paraules, hi ha d'haver un accés al lèxic. L'infant ha de buscar i recuperar  el significat en el seu "diccionari intern", buscar en el seu magatzem el significat de la paraula que ha llegit. Es pot accedir al lèxic mitjançant dues vies:

• La ruta lèxica (visual o directa): Es fa un anàlisi visual, aquesta ruta es fa servir en paraules que ja formen part del nostre lèxic visual , que ja coneixem i per tant les tenim "emmagatzemades".
• La ruta fonològica (no lèxica o indirecta): Els estímuls visuals passen a ser transformats pel codi fonològic, s'arriba al significat mitjançant la conversió per aplicació de la correspondència de grafemes a fonemes. Es fa servir aquesta ruta en paraules familiars, noves i en pseudoparaules. 

Per tal que hi hagi un bon procés de lectura s’han d’integrar les dues vies. En estadis inicials es fa ús de la ruta fonològica, quan es va incrementant l’habilitat lectora es fa ús de la ruta lèxica, hi ha una via directa entre la paraula impresa i el significat sense necessitat de passar per sonorització.

En els infants seleccionats per implantar el meu material, fan ús gaire bé sempre de la ruta fonològica, per això és molt important el treball de reconeixement de les grafies, i el material que s’ha passat facilitador per tal d’afavorir la interiorització del reconeixement de les grafies. D'aquesta manera agafar més agilitat en la ruta fonològica per anar adquirint més vocabulari i passar a la ruta lèxica. 

L'ortografia

L’ortografia és el conjunt de normes que regulen l’escriptura, forma part de la gramàtica normativa, ja que estableix regles per l’ús correcte de les lletres i els signes de puntuació. Es diferencien tres tipus d’ortografia: natural, arbitrària i reglada.

-Ortografia natural: es basa en la ruta fonològica, en l’associació fonema-grafema. Es registren errors per substitució entre fonemes-grafemes, per omissió o addició de grafemes o per alteració de l’ordre de les grafies.

-Ortografia arbitrària: es basa en la ruta lèxica i depèn del magatzem del lèxic visual ortogràfic. Es contemplen errors com la substitució entre grafemes que corresponen a un mateix fonema. Una falta d’aquest tipus, no deu correspondre a cap regla ortogràfica.

-Ortografia reglada: es necessari el coneixement de les diferents regles d’ortografia i de la capacitat de transferència per la seva aplicació a termes desconeguts.

La meva tutora està atenent a diversos nens realitzant activitats per treballar les dificultats en assolir l’ortografia arbitrària.

Una de les dificultats observades en molts casos i m’agradaria compartir per explicar l’estratègia emprada per la meva tutora, és la confusió so /j/-/g/ amb les vocals /e-i/, és a dir, /ge/-/gi/ i quan s’ha d’escriure /gue/-/gui/; i el so /k/ amb la /e,i/, /ce/-/ci/, /que/-/qui/.

Per tal d’afavorir l’aprenentatge i consolidar una correcta ortografia arbitrària, la meva tutora primer treballar el fonema aïllat per consolidar la correspondència de la grafia amb el so, després explica als infants que aquest so amb la e i amb la i, no són amics, i els dibuixa junts amb cares tristes i que fer-se amics i soni /g/ hem de posar la /u/, en el cas del so /k/ explica que canvi la lletra. Un cop treballat això, introdueix que s’han fet amigues però canvien de so, el so /g/ amb la /e/ i la /i/ canvia al so /j/, i el so /k/ amb la /e/ i la /i/ canvia al so /s/.

Evidentment aquesta estratègia es fa servir amb nens petits, que estan a segon o a tercer màxim, en funció de les dificultats i les característiques del nen. Adjunto un dibuix que he fet amb el paint, de més o menys de que fa la meva tutora. 

Tècniques d'estudi i aclarir conceptes

Tal com vaig explicar a una de les entrades la meva tutora de pràctiques actualment atén a nens amb edats compreses entre els 7 i 16 anys, exposaré una mica les dificultat i la feina que està realitzant amb el noi de 16 anys.

Aquest nen presenta dificultats d’aprenentatge relacionades amb una baixa comprensió lectora, dificultats en l’expressió escrita, pel que fa a l’elaboració d’un text i un elevat nombre de faltes d’ortografia. Aquestes dificultats en la comprensió lectora afecten a la seva capacitat de poder estudiar i adquirir els conceptes, fets, de les diferents assignatures.

M’ha sobtat molt el garbuix de conceptes i com ha d’anar aclarint-los, des de conceptes més bàsics de diferenciar un nom, d’un verb, d’un determinant, d’una adjectiu...

L’ha d’anar ajudant a situar-se davant d’un text d’estudi, fer una primera lectura, amb aturades cada paràgraf (en funció de la llargada) i marcar el vocabulari que no entén, explicar allò que ha llegit per veure si ho ha entès. Realitzen activitats de resum, gràfics, qüestions de comprensió lectora.

L’ha ajudat a organitzar-se la feina a casa, establint un calendari per programar que farà, l’estona que ha dedicar a l’estudi i respectar-lo, establir com ha de ser aquest espai d’estudi, sense estímuls distractors, ben il·luminat, amb suficient espai per poder treballar.

Amb aquest noi, degut l’edat que té i les dificultats que presenta és molt important la coordinació d’allò que fa a les sessions amb el que realitza a l’escola, per això molts textos que es treballen són els mateixos o els que ha de treballar properament a classe, d’aquesta manera els textos són més profitosos. 

Diari de pràctiques

5a i 6a setmana

Represa aquesta fase després de la meva aturada per la malaltia, els nens han continuant responent molt bé a la proposta de treball. El primer dia després de l’aturada de dues setmanes, no he observat un retrocés alarmant, ni resultats pitjors significatius, en aquest primer dia alguns han millorat una mica, uns altres han trigat una mica més, però considero que són resultats que es podrien haver donat iguals sense cap aturada de temps.

Els nens s’han mostrat molt col·laboradors i motivats, els hi agradava molt saber els resultats i comparar si havien millorat respecte altres dies, molts dies els hi explicaven als seus pares les millores o si aquell dia havien trigat una mica més.

Continuo valorant molt positivament la realització d’aquesta tasca com activitat prèvia de l’activitat programada per la meva tutora, aquesta activitat serveix per potenciar la consciència fonològica i correspondència grafema-fonema i fonema-grafema.  

Aquesta setmana enceto la meva darrera setmana de pràctiques i l’aplicació de la darrera fase de la meva proposta de treball, on tornaré a passar el material d’avaluació inicial. 

Recursos a la Web

Orientación Andújar

Durant una sessió amb un nen diagnosticat de dislexia, la meva tutora va començar amb una activitat d'una graella de matrius on sortien les grafies /b, d, p, q, g/, han de buscar les grafies comptar-les, aquesta activitat a més de treballar per interioritzar la correcta correspondència de les grafies, serveix per treballar l'atenció del infants davant una tasca, l'orientació i organització, ja que és més fàcil si segueixen un ordre alhora de buscar les grafies. Aquesta activitat que m'ha semblat molt interessant com a primera activitat de la sessió l'ha tret de la pàgina web Orientación Andújar. 

Orientación Andújar és un blog, on hi ha penjat gran quantitat de recursos educatius disponibles per poder treballar amb els infants, a banda de poder descarregar i fer servir aquests materials, també et donen idees per poder crear de nous i adaptar-los a necessitats concretes si és necessari. 

Aquí teniu l'enllaç de la pàgina d'Orientación Andújar clickant la imatge. 

 

Aquí us penjo una làmina de les matrius per que veieu el que us he explicat.

Treball intern

Reunions d'equip

Per tal de fer un seguiment dels casos que s’estan atenent al centre i poder compartir actuacions, reflexionar sobre l’evolució dels infants i trobar un espai per poder posar en comú la metodologia de treball, demanar suport en casos més difícils... es realitzen reunions setmanals. En aquestes reunions es presenten un o dos casos, s’explica el treball que s’està fent, i llavors entre totes les professionals, si ho consideren fan propostes de noves metodologies, cadascuna aporta la seva visió i enriqueixen molt la feina, fent un treball en equip i col·laboratiu. També d'aquesta manera es crea equip i enriqueix la identitat i treball del centre.  

Pel meu horari de pràctiques no he pogut assistir a cap reunió d’equip. La tutora m’ha fet traspàs, en especial els dies que s’han parlat casos seus o que han sortit propostes d’activitats interessants.

A més del seguiment de casos, aprofiten aquestes reunions per parlar temes organitzatius i més de funcionament de centre. Es gestionen les noves demandes, es tracten temes de manteniment del centre quan hi ha la necessitat, per exemple si falta material, si hi ha alguna cosa espatllada...

És molt important pel bon funcionament del centre aquest treball en equip, primer com he comentat per crear equip i totes seguir i defensar una metodologia de treball similar, creant una identitat de centre ben definida. Segon, per gestionar la part més administrativa i de manteniment. 

Coordinacions externes

Coordinació amb les escoles i les famílies

És molt important treballar des d’un model col·laboratiu de cooperació per treballar d’una manera coordinada per aconseguir i treballar cap a objectius comuns i d’aquesta manera aconseguir millors resultats dels nens.

Durant les darreres setmanes la meva tutora de pràctiques s’ha estat coordinant amb les diverses escoles, el funcionament que segueix és acudir a les escoles, es comenta el treball que s’està fent amb els nens, l’escola comenta les dificultats que observen mes a nivell d’aula, individuals i l’evolució que està fent. Es troba amb diferents posicions de les escoles, hi ha escoles que estan molt interessats en la coordinació, demanen ajudes de pautes que poden seguir, dubtes sobre actuacions que estan portant a terme amb el nen. D’altra banda, hi ha escoles que no es mostren tan obertes i pot donar la sensació que són coordinacions menys profitoses.  

Un cop s’han fet les coordinacions amb les escoles es va fent un traspàs d’informació a les famílies. Es parla d’allò que ha aportat l’escola de com està el nen, com el veuen, les millores i dificultats, del la feina que es fa al Servei, així com els acords presos. Les famílies estan molt obertes a rebre aquesta informació, estan molt interessades en saber la visió de l’escola des de l’òptica del professional. 

Abecedari de colors

Presento aquest material per treballar l’abecedari, amb aquest abecedari de colors se’ls hi facilita als nens l’estratègia de que separin per fileres de colors i comencin cada filera per les vocals. Els ajuda no només a aprendre l’abecedari, si no que també es treballa la consciència fonològica, aprendre la correspondència de cada fonema amb el so, i del so amb el fonema. 

A continuació algunes activitats que es poden fer:

• Ordenar l’abecedari: Primer ordenar les fitxes, separant per colors i començant amb cada vocal, un cop el tenim es pot practicar cantant per aprendre’l.

• Senyalar: Diem una paraula i anem senyalant les lletres que la formen.

• Recollir: Alhora de recollir podem dir el nom o so i el nen va agafant les fitxes que li diem.

• Mitja lluna: Es col·loquen les fitxes en forma de mitja lluna, la /m/ se situarà al mig. Li diem al nen el nom o el so de la lletra i ell picarà la taula, al costat esquerra si el nom o so està abans de la /m/, i picar a la dreta si el nom o so està després de la /m/. Si diem la /m/ picarà damunt la fitxa /m/. Un cop més interioritzat es pot realitzar amb els ulls tancats (quan han de picar damunt la /m/ poden mirar).

Diari de pràctiques.

3ª i 4ª setmana de pràctiques. Implementació del material.

En aquesta tercera fase de la meva proposta de treball que comprenia de la tercera a la sisena setmana de pràctiques, he hagut de fer una aturada de tres setmanes per malaltia, llavors aquesta tercera fase, la desenvolupo en dos vegades, per tant, els resultats pot ser no seran els esperats o tan bons com si s’hagués passat amb continuïtat. Aquesta variable em quedarà com a reflexió final a tenir present. 

Aquesta setmana he reprès la cinquena i sisena setmana.

Durant la segona i tercera setmana de pràctiques he estat passant els materials als nens seleccionats.

S’ha dedicat la primera part de les sessions a fer el treball per potenciar la correspondència fonema-grafema, grafema-fonema, fent les activitats de lectura i escriptura de sons, síl·labes, paraules i oracions. He elaborat unes graelles de registre per valorar l’evolució i anotar els errors comesos.

Els nens es mostren col·laboradors, també els hi va molt bé com a activitat introductòria per després fer les activitats que té programades la meva tutora de pràctiques per desenvolupar el seu programa de treball.

Els hi he ensenyat la graella, i hem elaborat un gràfic on posem el temps que triguen en fer la lectura de sons, síl·labes i paraules, per tal que ells puguin veure també la seva evolució i veuen quin dia els hi surt millor i quins dies no els hi surt tan bé. D'aquesta manera també puc veure si  s'adonen com ho han fet, si fan la reflexió de si han trigat més o menys.

Diari de pràctiques.

2ª setmana

Els criteris que  he establert per seleccionar els infants han sigut:

• Edat compreses entre 7-8 anys (que estiguin cursant 1er o 2on).

• Dificultats en el reconeixement de les grafies. Correspondència grafema-fonema, fonema-grafema.

• Aparició d’omissió, substitució o inversió de sons en les seves produccions escrites.

• Poca eficàcia lectora, amb dificultats en la comprensió de mots i oracions.

Finalment he seleccionat 4 nens. Dos nens i dues nenes. Tots quatre estan cursant segon de primària a diferents escoles de la ciutat.

He seleccionat un material i he passat un llistat de sons, síl·labes, paraules i un petit text. S’ha cronometrat el temps que han trigat. També havien de relacionar les paraules, oracions i el petit text amb una imatge.

He introduït que no vaig contemplar inicialment en aquesta segona fase, un altre registre on l’alumne ha d’escriure sons, síl·labes, paraules i oració. Els sons, les síl·labes i les paraules són dictades. Després han d’escriure dues paraules segons la imatge que veuen i inventar una oració a partir d’una imatge.

Els infants s’han mostrat molt col·laboradors i motivats. 

Classificació d'habilitats i subhabilitats pel reconeixement de les paraules

Per tal que el nen sàpiga quina és la paraula llegida, és a dir, per fer el reconeixement de la paraula que està llegint, ha d'anar adquirint i passar per les següents habilitats. 

Font: Cabrera, F; Donoso, T; Marin, Mª Ang. (1994). El proceso lector y su evaluación. Laertes. Barcelona. 

Aprendre a escriure.

Us deixo un enllaç d'un video d'una nena de 4 anys que comença a escriure.

En aquest video expliquen els requisits per aprendre a escriure:

• Coordinació de la motricitat fina.
• Bon nivell de llenguatge oral.

Apareixen diferents professionals que fonamenten el procés d’aquest aprenentatge. Una psicòloga, logopeda i mestra explica com els nens han de descobrir que la tira fònica es descompon en sons o fonemes, passant de la paraula, a síl·labes i a fonemes. I com cal fer un treball d’audició, que també afavorirà el llenguatge oral, necessari per potenciar l’escriptura.

Ens van ensenyant activitats que van realitzant a l’escola per treballar les síl·labes, com fan rimes, com treballen les paraules i aprenen a treure sons aïllats. Com han d’adquirir l’aprenentatge i la correspondència dels sons amb les grafies, treballant l’abecedari. Es a dir, tot un treball de consciència fonològica. Tal com diu al final del vídeo molt important.  

Surt una altra professional, especialitzada en cal·ligrafia, explicant l’evolució de la cal·ligrafia:

• Etapa Pre cal·ligràfica: 5 anys quan comencen a escriure.
• Etapa Cal·ligràfica: agafen el model de l’escola 8, 10, 12 anys.
• Etapa Post cal·ligràfica: a partir dels 12, 13, 14 anys, es va personalitzant la seva lletra.

Penso que aquest vídeo és molt interessant, amè, i amb molta relació amb el meu projecte de pràctiques.  

Aprendre a escriure.

Procés de diagnòstic i Programa de Treball

El procés que segueixen al Servei per tal de fer la valoració de les dificultats dels nens que acudeixen i l’elaboració del Programa de Treball és el següent.

• El procés comença amb una entrevista amb el pares, als quals es demana que el primer dia portin totes les notes i informes que tinguin dels cursos anteriors, així com els àlbums, llibretes on es puguin analitzar les produccions escolars. Es fa una entrevista amb els pares per elaborar l’anamnesi. 

• A continuació es realitzen dues sessions d’exploració amb el nen per tal que passar Proves Psicopedagògiques d’aprenentatges instrumentals de Canals. Es realitza activitat de velocitat i comprensió lectora, activitats de dictat, copi i text lliure, activitats de resolució de problemes i operacions. També es valora l’expressió oral completant oracions i explicant un conte, una història o relat que li resulti més còmode al nen.

• Un cop s’obtenen realitzat aquestes activitats, s’analitzen les respostes, igualment es farà amb les produccions escolars que han facilitat els pares. D’aquesta manera establir quines macances i punts forts presenta l’infant en els seus aprenentatges.

• A partir de l’anàlisi de les dificultats s’elabora un Programa de Treball, amb els objectius d’allò que s’ha de treballar.

• Un cop tenim tot això, es realitza l’entrevista de retorn amb els pares, on s’explica tot el procés realitzat, les dificultats i quins plantejament de treball es proposa.

• En aquest Servei es treballa de manera coordinada, mantenint contacte amb les famílies i demanant el suport en allò que la terapeuta consideri, es realitzen coordinacions amb les escoles, per tal de treballar en una mateixa línia, oferint suport si és necessari.  

Diari de pràctiques

1ª Setmana de pràctiques del 7 al 11 d'Octubre. 

Durant la primera setmana he fet una aproximació al context de la consulta privada, com es desenvolupa un treball individualitzat i quina població es atesa.

Els nens que acudeixen al servei amb la meva tutora de pràctiques en les hores en que jo estic fent les pràctiques es troben en edats compreses entre els 7 i 16 anys. Alguns presenten dificultats en l’adquisició de la lectura i l’escriptura, com un retard en l’adquisició, sense que hi hagi un diagnòstic, ni cap sospita per iniciar tot un procés de diagnòstic. D’altres nens si que estan diagnosticats de Dislèxia i TDAH.

Per tal de poder concretar durant aquesta setmana els candidats als quals passar el material que elaboraré he fet observació de les sessions, anotant les principals dificultats característiques que presenten els nens, després he establert un criteris per seleccionar als nens, que he comentat i consensuat amb la meva tutora.

Fases del projecte

Un cop feta la descripció del meu projecte, m'he marcat les següents fases a complir. 

FASE 1 :    Triar els subjectes      DATA:  1ª setmana pràctiques       HORES: 12 h.

Objectius: ·         Concretar el grup dels nens a qui aplicar la proposta de treball. Destinataris/àries: Els infants que reben atenció en el Servei.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.    Comentar amb la tutora els infants que poden beneficiar-se. 2.    Revisar els treballs escolars, la informació de la família, recollir mostra d’activitats per aclarir les dificultats.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.    Diari de camp. 2.    Graella recull de dades. 3.    Proves psicopedagògiques. 4.    Entrevista pares.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.    Triar infants amb dificultats en la decodificació de fonemes a partir de l’anàlisi del recull d’informació. 2.    Acordar amb la tutora de pràctiques la idoneïtat dels nens seleccionats.

FASE 2 : Prova d’avaluació inicial   DATA: 2ª setmana de pràctiques HORES: 12h.

Objectius: ·          Situar l’eficàcia lectora dels infants seleccionats. ·          Avaluar i detectar les dificultats d’aprenentatge en la lectura i escriptura del infants que acudeixen al centre. Destinataris: Els infants que reben atenció al Servei.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.    Presentar als infants el material. 2.    Passar un llistat de sons, síl·labes, paraules i un petit text. Cronometrar el temps que triguen en fer aquesta lectura.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.    Diari de camp. 2.    Graella recull de dades. 3.    Làmines amb sons, síl·labes, paraules i un petit text.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.    Impressions de la tutora. 2.    Resposta dels infants, actitud davant les proves. 3.    Anàlisi dels resultats.

FASE 3 : Implementació del material.  DATA: 3ª a 6ª setmana        HORES: 45 h.

Objectius: ·          Modificar i introduir noves metodologies per alumnes amb dificultats en lectura i escriptura. ·          Crear un material per afavorir l’aprenentatge de la lectura. ·          Orientar i assessorar a la família en els processos i ajudes que poden facilitar els aprenentatges en els seus fills. ·         Crear un clima de diàleg i coordinació amb les persones de referent i que tenen contacte directe amb l’infant als seus centres escolars (tutors/es, psicopedagogs). ·         Afavorir la comprensió d’allò que escriuen i llegeixen els infants. ·         Aprendre totes les associacions de grafema fonema i fonema grafema. ·         Adquirir i dominar la diferència entre nom i so de cada lletra. ·         Practicar la lectura de la síl·laba com a unitat funcional. ·         Millorar la funcionalitat de lectura de síl·laba per facilitar la lectura de paraules, frases i textos curts. ·         Potenciar la lectura de paraules, frases i textos. ·         Assolir una correcta correspondència de les grafies i la seva representació escrita. Destinataris: Els infants que reben atenció al Servei. Les famílies i el seu centre escolar.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.    Dedicar meitat de la sessió en treballar amb un abecedari de colors la correspondència grafema-fonema/fonema-grafema. Quina lletra veig que dic i que dic i quina lletra poso. 2.    Activitats per diferenciar el so del nom de cada fonema. 3.    Lectura d’un material de sons síl·labes i paraules. 4.    Amb lletres tangibles formar paraules, lletrejar-les mirant i sense mirar, i dient el so de cada lletra i després el nom (d’aquesta manera s’afiança la correcta escriptura). 5.    Activitats per treballar la lectura d’oracions. Frases desordenades, relacionar frases amb imatges. 6.    Activitats per treballar la lectura i comprensió de textos. Comprensió lectora de petits textos, textos que falten paraules, textos amb bajanades. 7.    Informar a la família després de cada sessió del que s’ha treballat i anar aconsellant activitats a realitzar a casa de manera lúdica. 8.    Contactar i intercanviar opinions i arribar a acords amb els centres escolars.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.    Diari de camp. 2.    Graelles per enregistrar resultats. 3.    Entrevistes/seguiment amb els pares. 4.    Contacte amb l’escola via telèfon, mail, presencial (en funció de la disponibilitat i evolució de l’infant).

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.    Impressions de la tutora. 2.    Evolució dels infants i la seva actitud davant la proposta de treball.

FASE 4 : Anàlisi de la capacitat lectora un cop finalitzat el programa de treball.          DATA:   7ª setmana.                   HORES: 12 h.

Objectius: ·          Analitzar les millores en la capacitat lectora dels infants. ·          Valorar la importància de la decodificació i consciència fonològica dels       fonemes. ·          Reflexionar sobre la viabilitat i eficàcia de implementar aquest treball a tots els infants amb dificultats en la lectura i escriptura. Destinataris: Els infants que reben atenció al Servei.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.    Tornar a passar el primer llistat de sons síl·labes, paraules i petit text, tornant a cronometrar.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.    Diari de camp. 2.    Graella recull de dades. 3.    Làmines amb sons, síl·labes, paraules i un petit text.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.    Anàlisi i comparació dels resultats inicials i els actuals. 2.    Impressions de la tutora.